Ja ve el mes de juny,
ja el corpus s’acosta
amb ses professons
i altarets de brosta.
De totes les flors
amb que se’ls enjoya,
¿diríeu quina és
la que m’enamora?
No és pas lo marfull
i menys la ridorta,
ni el peu-de-colom,
ni el bec_de_cigonya,
ni l’ull de perdiu,
ni el coixí-de-monja,
ni la flor-del-llaç,
que és tan vanitosa;
és la més humil
la margaridoia.
Bell és ton regant,
oh, reina del prat.

Verdaguer Jacint. Margarida dins Brins d’espígol
Estudis Verdaguerians. Sèrie La Damunt


Foto A. FJV

Un niu de rossinyols en mon cor nia,
voldrien refilar càntic càntics de mel,
mes sospirant los diu l’ànima mia:
<<Callau, callau, ja cantareu al cel.

Ja cantareu en los solells que enyoro,
quan veuré mon Amor de fit a fit,
ací en la terra on desterrada ploro,
los refilets me donen més neguit.>>

Verdaguer, Jacint. Roser de Tot l’any 5 d’abril.
Barcelona: Editorial Proa, TO vol. III, 2005. pp. 880.

Un bou mena l’arada
mes no de gana

Carrega que plau no pesa

En mos catorze anys,    quan n’era donzella,
entre dos llençols    dormia soleta.
Quin dormir tan dolç!    Que ditxosa n’era!
Mes ai, que un follet    n’aixecà gran guerra,
Malhaja el follet,    nuador de trenes !

En sentir-lo a prop    ja n’era desperta
cridant esverada:    -Correu, mare meva,
que sento quelcom    que aquí prop fresseja;
ja el tinc ací al llit    que els cabells me pesca,
Malhaja el follet,    nuador de trenes!

Encenent lo llum    pujava de pressa
ma mareta adés    posant peus a terra:
-Ja et torna a enfadar l   a dolenta bèstia?
No l’esquivarem?    – Neguitosa deia.
Malhaja el follet ,    nuador de trenes.

Jo, que com un cuc    recargoladeta
m’estava, del llit    aixecava’m trèmula
i ella em duia creus    i medalles belles,
posava les butlles    a la capçalera.
Malhaja el follet,    nuador de trenes !

Ruixava l’ envà    amb aigua beneita
i en lo passadís    plena una escudella
posava de mill,    pus diuen que el vessa,
i collint gra a gra    perd la paciència.
Malhaja el follet,    nuador de trenes!

Dolenta de mi!,    que en fui de dolenta!
Marxava ella a baix,    i encara no hi era
ja tornava jo    amb uns crits que fei a:
-Mare , ja és aquí !    – com si ho fes per befa.
Malhaja el follet,    nuador de trenes!

Tan i tan durà    sempre la mateixa,
cremada em digué    d’aqueixa manera:
-Bah, bah, jo no estic    per a tal masega;
cerca’t un marit    que l’ esporuguesca.
Malhaja el follet,    nuador de trenes !

Ara que en tinc un    com una carreta,
no em fa por el follet,    no só pas tan bleda,
que era per casar-mive    traïdoria meva,
que era mon follet    mal de casanera.
Benhaja el follet,    nuador de trenes;
no fos estat ,    jo fóra donzella!

Jacint Verdaguer
Totes les obres Vol. IV
Barcelona 2006