El poema «La formiga» al nou disc ‘Per la bona gent’ de Manel

07.10.2019

Actualitat

El grup Manel ha publicat aquest divendres dia 4 d’octubre el disc ‘Per la bona gent’. Al tema  ‘Les formigues’, la cançó cita parts del poema  «La formiga» de Jacint Verdaguer, que aquí us oferim sencer. És un dels poemes representatius del drama verdaguerià, escrit al tram final de la seva vida. 

La formiga

Una hermosa plana 
tinguí per bressol, 
com la vigatana 
no en veu altra el sol. 
Jo fui la formiga 
de son pla i garriga, 
del mas oreneta, 
del camp rossinyol.

Per les torrenteres 
que alegre tresquí 
del camp a les eres, 
de l’hort al jardí, 
me nasqueren ales 
com a les cigales 
i a aquell pla d’Ausona 
l’adéu jo doní.

Vegí hermoses terres, 
més d'una ciutat,
m’enfilí a les serres
de l’alt Montserrat. 
Baixí a Barcelona, 
la perla amb què l’ona 
enriquí fa segles 
l’antic Principat.

Dintre horts que floriren 
per encantament, 
palaus se m’obriren 
plens d’or i d’argent. 
En mala diada 
ne fiu ma posada, 
puix ma vida i somnis 
fugiren corrent.

Mes grandeses foren 
floretes d’empriu 
que neixen i moren, 
bombolles de riu. 
Fou aquella glòria 
vana i transitòria, 
com pel lapidaire 
rosada d’estiu.

Tot era falsia 
dintre aquell palau, 
los mots que hi sentia 
d’afecte i de pau. 
Los ramells de roses 
foren de gatoses; 
los llaços de murta 
cadenes d’esclau.

Dintre aquelles sales, 
enemic cruel, 
les frissoses ales 
me llevà d’arrel. 
Si no hagués deixada 
la gàbia daurada, 
mai més vos veuria, 
ma terra i mon cel.

Jo deixí en mala hora 
lo teu pagesiu,
oh poble que enyora 
mon coret soliu: 
de ma terra amiga, 
jo fóra formiga. 
Malhagen les ales 
que m’han tret del niu!

Dins Poesia dispersa. TO II, Proa, 2002. Pàg 

Verdaguer és un del poetes més musicats de tots els temps. Vegeu aquí l’estudi Verdaguer i la música, promogut per la Fundació Jacint Verdaguer i la Universitat de Barcelona que recull més de 2.000 d’aquestes peces.

Per més informació sobre el poema, podeu llegir també l’article: Poesies inèdites de l'època de la crisi al'entorn delrecull ESPINES I FLORS I Pere TiÓ I PUNTÍ,on l’autor ens apropa al sentit del drama verdaguerià: ‘En la bonica balada de «La formiga» (...) es remunta a la plana que va deixar, d'on era formiga, oreneta i rossinyol, per anar a la ciutat. Allà, diu, palaus se m'obriren plens d'or i d'argent. O també: Tot era falsia  dintre aquell palau’. La idea la formula, a vegades, amb el símbol de la gàbia, un dels leitmotiv més utilitzats pel poeta.