A un Rossinyol de Vallvidrera

01.06.2008

       ROMANCET DEDICAT A MOS AMICS
D. ANTONIO RUBIÓ I D. LLUÍS CARLES VIADA 

Rossinyol, bon rossinyol, 
he sentida la teva arpa, 
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura, 
fent rodolar-hi tos cants 
com perles dintre de l’aigua: 
cantaves l’amor de Déu, 
l’enyorament de la pàtria, 
los misteris de nit, 
les llums de la matinada, 
ton amor entre les flors, 
ton niuet entre les branques, 
ta mainadeta , que viu 
de cançons i de becada. 
Trobador del mes de maig, 
rossinyol, refila i canta, 
mes no deixes eixos cims 
per los vergers de la plana; 
no hi vingues a la ciutat, 
que hi ha una gent molt ingrata. 
Diu que estima als aucellets, 
diu que en son cor los regala, 
mes als que canten millor 
los posa dintra la gàbia. 

                         Vallvidrera, 9 de maig 1897

Verdaguer, Jacint
«A un Rossinyol de Vallvidrera» dins  Poesia dispersa TO IV Barcelona, 2006 Proa. p 213