Barcelona

01.09.2015

Als braços de n'Aragó,
d'aquell que ella tant aimava,
s'arraulia un capalvespre
na Barcelona la magna.
Que n'hi dava de petons,
de petons i d'abraçades!,
per tenir-ne gelosia
los aires d'aquelles platges,

[...]

Tant i tant l'apetonà,
que ella s'hi endormiscava;
mentres n'estava dormint,
ell que li girà l'espatlla,
portant-se-n'hi com de furt
lo mantell i la garlanda;
de son mantell brodat d'or
present ne féu a altra dama,
i amb la garlandela seva
ja altres polsos s'ombrejaven,
los polsos emmorenits
d'una gentil castellana,

 [...]

Comentari

És una de les poesies més sorprenents del Verdaguer jove i del vell. Sorprenent per l'època que l'escriví i l'època que la repescà. Sobretot, però, sorprenent pel contingut. El poeta hi planteja l'enfrontament entre Catalunya i Castella com el de dues dones que es disputen el mascle, que és el regne d'Aragó.