Esperança

Esperança

01.01.2017


    Si spes tam dulcis est, quanto res dulcior erit?

Deixau-me ben a racó,
ben a racó i a mà esquerra
com un moble ja romput,
com un vell que palanqueja;
deixau-me al fons de la vall
on no taque vostra altesa.
Algun dia m’alçaré
des de la vall a la serra,
de la serra al núvol blanc,
del núvol blanc a l’estrella,
de l’estrella a l’infinit
que mon esperit sedeja.

Oh blanques cimes del món,
jo petjaré vostra testa,
oh boires que us enfilau,
jo us tinc de deixar enrere,
tot volant amunt, amunt,
crisàlide que s’encela,
oblidada de que ahir
era un cuc sobre la terra.

[...]

Verdaguer, Jacint. «Esperança» dins Al Cel. A cura de Pere Tió. Folgueroles: Verdaguer Edicions (en premsa) Pàg. 189

Foto: Dolors Pena. Els actors Ferran Frauca i Arnau Tordera en un moment del musical Verdaguer. Ombres i Maduixes (Teatre l'Atlàntida de Vic, desembre 2016), on es recita aquest text.