Gessamí

01.07.2008

                           Vespere floret jasminus. 

A l’ombra d’un gessamí, 
         mirava un matí
         l’estel de l’albada;
cada flor era un estel, 
         i el verda cobrecel 
         era una estrellada.

Jo mirava més joiós 
        la del cel blavós, 
        per entre les branques, 
com cercant al Jardiner 
        que tan alt verger 
        sembrà de flors blanques. 

Un aucell que es desvetllà 
        les flors espolsà 
        damunt de ma testa, 
i jo deia al gessamí 
        que em posava a mi 
        son vestit de festa: 

‹‹Si jo fos lo ram florit 
         que guarneix la nit 
         amb sa pedreria, 
faria ploure mes flors, 
         com tu, a voliors, 
         al front de Maria.››

Verdaguer, Jacint
«Gessamí» dins Brins d'Espígol. Un Jardí Verdaguerià a Folgueroles. Amics de Verdaguer. Folgueroles, 1990. p. 24