L'arpa

L'arpa

01.02.2017

[...]

La mare seia al marxapeu del temple,
i jo, mig recolzat sobre sa falda,        
i a tres dits de mos ulls l’instrument músic
omplia la rodona portalada.
Jo, mentre l’ona cèlica bevia,
primerenca regor de la meva ànima,
a través de les cordes, fonts perennes    
per on lo paradís se m’hi vessava,
a aquell bocí de món que coneixia,
a la terra i al cel doní una ullada.
Que hermosos los trobí! Per la finestra
de reixa d’or si jo els vegés encara!        
Vegí el Montseny engarlandat de boscos,
vegí el Puigmal de cabellera blanca,
damunt la serra del Pirene altívol
com un gegant al cim d’una muralla,
i entre ells, estesa en son conreu, Ausona    
a prop del Gurri de lluentes aigües,
com gentil segadora muntanyesa
que dorm al peu de son falçó de plata.
[...]

Verdaguer, Jacint. Fragment de «L'arpa» dins Pàtria. OC a cura de Ramon Pinyol i Torrents. Vic, 2002. Eumo editorial. Pàg. 228-231

Foto: Façana de la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles. Casa d'infantesa del poeta.