Atzavara

L’atzavara i la flor

01.02.2020

La flor diu a l’atzavara:
         –Tu, qui ets?,
no m’agraden ni ta cara
         ni tos fets.


Del jardí jo só la reina,
         tu el tirà;
si no tens aquí altra feina,
         fes-te enllà.–


L’atzavara se retira
         de prop seu,
i a la flor, trèmola d’ira,
         diu: –Adéu.–


L’atzavara estava entre ella
         i el camí,
respectable sentinella
         del jardí.


Vils ramades hi entraren,
         pobra flor!,
i amb sos peus, ai!, profanaren
         son front d’or.


A l’anar-se’n ja sa vida,
         fa un sospir:
–Ja que moro, penedida
         vull morir.


No seguiu, flors, mon exemple,
         que és ben dur;
l’atzavara, de mon temple
         fou lo mur.


La ignocència, flors i nines,
         és l’edem;
sia el clos verder o espines,
         no el trenquem.–

Verdaguer, Jacint  «L'atzavara i la flor» dins Caritat  TO III. Barcelona 2005. Proa. p.301