Lo Niu dels meus amors

Lo Niu dels meus amors

01.03.2017

                            Qui no es cansa,
                            ve que alcança.

          I

Veu la caseta  blanca
del bell cim d’aquell turó,
que calça un munt de verdura,
que vesteix la llum del jorn?
Aquella caseta blanca
n’és lo niu dels meus amors.
A l’altre cantó de casa
si n’hi ha un balcó... que hermós!
Com hi entren les orenetes!
Com s’hi esbadellen les flors!
Una sarment que s’hi enfila
paret amunt quan fa sol
amb sos tendres brots l’ombreja
i l’aixopluga quan plou;
cada brot set esmaragdes,
cada esmaragda un ram d’or,
i entre els pampolets verdosos,
de raïms entre els penjolls,
un angelet sol sortir-hi
a trenar son cabell ros.
Si tingués les ales d’àngel
i el cantar de rossinyol,
sempre estaria voltant-lo
refilant de nit i jorn.
Si n’és tan bonic lo gerro,
bé n’ha de ser més la flor;
si n’és tan rica la gàbia,
que en serà l’aucell d’hermós!

[...]

Verdaguer, Jacint. «Lo niu dels meus amors » dins Jovenívoles. TO IV Barcelona, 2006. Proa.  p. 799-806
Foto: L'actriu Xuel Díaz, en el paper de 'Roser del mas d'Heures' a l'espectacle Verdaguer. Ombres i Maduixes, durant l'estrena a Vic, desembre 2016.