Eternitat

01.01.2021

És l’eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foc pel malvat;
tots hi hem d’entrar
per jamai sortir:
O sempre patir,
o sempre gosar.

[...]

Mort que sempre viu,
vida que mai mor,
un cuc dintre el cor
que el rosega viu,
un sempre morir
sens mai expirar.
O sempre patir,
o sempre gosar.

[...]

Sempre veure a Déu
o no veure’l mai!
Oh sempre, oh jamai,
que mai vos moveu!
Lo cel és per dar;
hi voleu venir
a mai més patir,
a sempre gosar?