Lo follet

01.01.2010

Un bou mena l'arada
mes no de gana

Carrega que plau no pesa

En mos catorze anys,    quan n'era donzella, 
entre dos llençols    dormia soleta. 
Quin dormir tan dolç!    Que ditxosa n'era!
Mes ai, que un follet    n'aixecà gran guerra, 
Malhaja el follet,    nuador de trenes !

En sentir-lo a prop    ja n'era desperta 
cridant esverada:    -Correu, mare meva, 
que sento quelcom    que aquí prop fresseja; 
ja el tinc ací al llit    que els cabells me pesca,
Malhaja el follet,    nuador de trenes! 

Encenent lo llum    pujava de pressa 
ma mareta adés    posant peus a terra: 
-Ja et torna a enfadar l   a dolenta bèstia?
No l'esquivarem?    – Neguitosa deia. 
Malhaja el follet ,    nuador de trenes.

Jo, que com un cuc    recargoladeta 
m'estava, del llit    aixecava'm trèmula
i ella em duia creus    i medalles belles, 
posava les butlles    a la capçalera. 
Malhaja el follet,    nuador de trenes ! 

Ruixava l' envà    amb aigua beneita
i en lo passadís    plena una escudella
posava de mill,    pus diuen que el vessa, 
i collint gra a gra    perd la paciència. 
Malhaja el follet,    nuador de trenes! 

Dolenta de mi!,    que en fui de dolenta!
Marxava ella a baix,    i encara no hi era 
ja tornava jo    amb uns crits que fei a:
-Mare , ja és aquí !    – com si ho fes per befa.
Malhaja el follet,    nuador de trenes! 

Tan i tan durà    sempre la mateixa, 
cremada em digué    d'aqueixa manera:
-Bah, bah, jo no estic    per a tal masega;
cerca't un marit    que l' esporuguesca.
Malhaja el follet,    nuador de trenes !

Ara que en tinc un    com una carreta, 
no em fa por el follet,    no só pas tan bleda, 
que era per casar-mive    traïdoria meva,
que era mon follet    mal de casanera. 
Benhaja el follet,    nuador de trenes; 
no fos estat ,    jo fóra donzella!