Los Atlants

01.05.2017

De roques sobre roques són les parets gegantes 
del temple on los Atlants enrotllen a Neptú,
 altívols com los roures i alzines bracejantes,
 que semblen dir al cingle: «Som tan ferrenys com tu.»

Allí, per esposar-les amb sos més braus sotmesos,
 esperen ses germanes, les del mirar de cel;
 de sobte, a un mal auspici, com de cent Fúries presos,
 a llur cridòria el temple se torna altra Babel.

Se n'alça un, que és de l'àngel caigut imatge viva;
 d'humana recordança son nom esborrà Déu
del temple immens les brèdoles, a on sa testa arriba,
tremolen a la forta tronada de sa veu:

-Titans: quelcom de témer espera amb por la terra
que no podrem tal volta contar a nostres fills;
 apar que avui la torre de nostre orgull s'aterra,
 i sota els peus trontolla lo món d'on som pubills.

[...]