
Los Atlants
01.05.2017
De roques sobre roques són les parets gegantes
del temple on los Atlants enrotllen a Neptú,
altívols com los roures i alzines bracejantes,
que semblen dir al cingle: «Som tan ferrenys com tu.»
Allí, per esposar-les amb sos més braus sotmesos,
esperen ses germanes, les del mirar de cel;
de sobte, a un mal auspici, com de cent Fúries presos,
a llur cridòria el temple se torna altra Babel.
Se n'alça un, que és de l'àngel caigut imatge viva;
d'humana recordança son nom esborrà Déu
del temple immens les brèdoles, a on sa testa arriba,
tremolen a la forta tronada de sa veu:
-Titans: quelcom de témer espera amb por la terra
que no podrem tal volta contar a nostres fills;
apar que avui la torre de nostre orgull s'aterra,
i sota els peus trontolla lo món d'on som pubills.
[...]
Verdaguer, Jacint. «Los Atlants» dins L'Atlàntida. OC a cura de Pere Farrés i Arderiu. Vic, 2002. Eumo editorial. Pàg. 145-153
Foto: Partee. Per a la Fundació Jacint Verdaguer. Imatge de la Festa Verdaguer 2017