Noguera i Garona

01.06.2021

De Beret la immensa plana
té la forma de bressol,
té muntanyes per barana
on com mare aguaita el sol.
Té per alta capçalera
la muntanya de Cabrera.
La geganta cordillera
per bressar sos fills la vol.

La Noguera i lo Garona
són los fills que Déu li dóna,
que ja al nàixer s’empaitaren,
corregueren i saltaren,
com dos nins joguinejant.
          Noguera per Alós
               tot joguinós,
          Garona per Aran
                tot rondinant.

La Noguera Pallaresa
se llevà més de matí;
quan del nord la vista ha presa
de migjorn pren lo camí.
Son germà, que anava a Espanya,
veu a l’altre que l’enganya,
que li deixa sols muntanya,
fent-se seu tot lo jardí.

Com voluta que se’n torna
en lo verd plafó que adorna,
decantant-se cap a esquerra,
se rebat des de la serra
de Beret fins a Tredòs.
       Garona per Aran
            tot rondinant,
        Noguera per Alós
            tot joguinós.

De Bordeus i de Tolosa
l’un abeura el gran verger,
mentres l’altre du a Tortosa
l’argent fos en Mont Valièr.
Travessant més d’un gorg negre,
fa el camí saltant alegre,
fins que es casa amb lo riu Segre
part damunt de Balaguer.

Tot passant pel pla d’Esterri,
pel camí que baixa a Gerri,
malclavada en un llis d’herba,
ha obirat, fèrrea i superba,
la gran maça de Roland.
         Noguera per Alós
              tot joguinós,
         Garona per Aran
              tot rondinant.

Espanyol que s’afrancesa,
lo Garona, mal paisà,
du a la França la riquesa
que en Espanya atresorà;
i, de fonts veient-nos pobres,
a l’Atlàntic du ses sobres,
mentres poques i salobres
l’altre en du al Mediterrà.

Ah!, per garba mal lligada
la d’aqueixa bessonada,
que retrau a la memòria
de més d’uns bessons la història
avinguts com gat i gos.
          Garona per Aran
              tot rondinant,
          Noguera per Alós
               tot joguinós.