Perles del Llibre Amic e Amat

01.01.2015

   [...] 
       Un capvespre dels últims de 1894 truquí a la porta de l'ermita de Miramar demanant acolliment, i sos pobres ermitans, de bon grat i amb una cara que traïa la bondat del seu cor, me'l donaren. Sobre la tauleta del senzill allotjament que m'oferiren, prop del plat de seca i virolada sopa mallorquina i de l'escudella mengívola de fonolls marins que em donaren per a sopar, hi havia, quines postres per a mi!, lo Llibre de l'Amic i l'Amat amanit amb uns comentaris castellans. A desgrat de la son que tenia, los llegí d'un cap a l'altre, i aquelles dialogacions i càntics que sabia mig de cor me feren una impressió tota nova, i en aquella soledat, en lo bell cor de la nit, davant la imatge de son il•luminat autor, que lluïa tan pobre com son hàbit en la paret, com a primer i principal ornament de la cambra, els trobí un nou sentit i una sabor mística superior a la de tots los llibres místics escrits per la mà de l'home. Aquella sentor regalada me tornà al paladar de la memòria tota la nit, i esperí la claror del dia mig despert i mig en somnis, assaborint, i no sé si diga remugant, aquells misteriosos conceptes sempre amb la creixenta fruïció. Fora dels llibres sagrats, jo no recordo haver llegida poesia mística més alta i que entràs més lluminós en la meva ànima.

   [...]