Virolai

01.12.2017

Rosa d'abril, Morena de la serra,
       de Montserrat Estel:
Il·luminau la catalana terra,
       guiau-nos cap al cel.

Amb serra d'or los angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del cel que els serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre seru Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient;
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai los cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu los cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen,
ditxós lo cor que s'obre a vostra llum;
Rosa del cel que els serafins voltegen,
a ma oració donau vostre perfum.

Cedre gentil del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sió,
lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna
és Jesucrist , lo Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat lo nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
       de Montserrat Estel:
Il·luminau la catalana terra,
       guiau-nos cap al cel.