A un lliri

01.06.2014

Inde alor unde premor.

No ploris, lliri blanc,
si la rosada et mulla,
si et fan doblar lo front
los besos de la pluja.
De vida hi guanyaràs
lo que hi perdràs de túnica:
demà tindràs de goig
lo que ara tens d'angústia.

No ploris, lliri blanc,
de l'afligit figura;
lo núvol que t'escup
te renta i te perfuma
les llàgrimes que beus
són perles que t'incrusta.

Verdaguer, Jacint
«A un lliri»  dins Brins d'espígol. TO IV. Barcelona, 2006. Proa. p. 1092

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ