Cant II. Flordeneu

01.02.2009

[...]
Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues. 
Formen son calze escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos barbissos, 
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic, 
somni d'aloja que del cel davalla. 

Verdaguer, Jacint 
«Cant II Flor de neu» dins Canigó TO Barcelona 2003.
Proa p. 256-264
 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ