Sant Miquel dels Barretons (Marianio Pagès)

Dalt de l'ermita

01.10.2020

En lo bell cim d’aquesta aguda serra
on de la Verge m’ha guiat l’estel,
de tots los crims que he vistos en la terra
deixau-me aconhortar mirant lo cel.

Deixau-me arraconar en aquesta illa,
no vull saber què hi passa a baix al món.
En aquest port ma nau ja no perilla,
deixau-me-la arrelar en lo pregon.

La vela de mos somnis és plegada;
los vents de la mentida i vanitat 
ja mai m’arrencaran d’aquesta rada:
massa, bon Déu, a entrar-hi só trigat.

Massa he jugat amb los llebeigs alegres
que em portaven aromes i cançons;
massa he lluitat amb les onades negres
com infantó amb panteres i lleons.

N’he sentides ja tantes de tempestes
d’alè de foc i d’ales d’huracà
sobre mon cap debategar ferestes,
com sobre un tord les ales del milà!

Del mar en los abismes cavernosos,
i en los del cor encara més pregons,
he tingut tants combats esgarrifosos!
he tingut tanta por d’anar a fons!

Oh! Adéu, adéu, mundanes alegries
que omplíreu mes entranyes de tristor;
vagarívols ensomnis i follies,
ja he trobat ací dalt un altre amor.

Un amor que no mor com les poncelles
en la tarda del jorn que les obrí;
un amor que no mor com les estrelles
que són les flors de son real jardí.

[...]
 

Poesia llegida dins l’ermitatge de Sant Segimon, en la vetllada que hi donà La Creu del Montseny
lo vespre abans de l’aplec. [Nota de la primera edició de 1901]

Verdaguer, Jacint. «Dalt de l'ermita» dins Aires del Montseny. A cura de Llorenç Soldevila i Balart. Folgueroles, 2020 Verdaguer Edicions. Pàg. 130-131

Comentari

FOTO: Mariano Pagès. Sant Miquel dels Barretons. Dins el llibre Estels, Ermites i Esglesioles del Montseny

Utilizamos cookies propias y de terceros para analizar nuestros servicios y mostrarte publicidad relacionada con tus preferencias en base a un perfil elaborado a partir de tus hábitos de navegación (por ejemplo, páginas visitadas): Puedes obtener más información y configurar tus preferencias AQUÍ