Semprevivia

Diada dels morts

01.11.2020

Omnibus una quies.

Fill de la terra dura,
  nét del no-res,
baixo a la sepultura
   pels anys empès. 

Mes trobo la baixada
   més que feliç,  
quan penso que és l'entrada
   del paradís.

 

Verdaguer, Jacint. «Diada dels morts», dins Roser de tot l'any, a cura de M. Carme Bernal i Creus. Verdaguer Edicions. Folgueroles, 2019. Pàg. 440

FOTO: Gomphrena globosa, flor que Verdaguer identifica com a 'perpetuïna' i que donarà nom a la darrera versió publicada del poema. Vegeu l'article «El valor etern de la poesia», de Joan Vilamala, per a conèixer l'origen i les variants del poema.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ