Himne

01.05.2021

Com un aucell dels boscos en niu de flors me bresso
d’una gentil pomera dins lo brostatge verd;
són d’un jardí alenades los aires que atravesso
i un roser sens espines me fa de cobricel.

Mon pavelló és esplèndid, tot de florides branques,
clavetejat d’anèmones i lliris de pastor;
damunt se me n’esfullen, com papallones blanques
que venen a ruixades a florejar mon front.

Perfums, brogits i càntics me baixen de la serra,
me pugen misteriosos murmuris del riu Ter;
en cants i dolça música sento adormir la terra,
i en música més dolça veig desvetllar lo cel.

Sento el remor de l’ala que sobre meu s’espolsa,
de perles de rosada brufant-me i de brillants,
sospirs de flors i passes de fades en la molsa,
tritlleigs que de l’església se vessen en lo camp;

la cançó dels aires jugant amb lo fullatge,
i el riure de les ones fent rodolar el palet,
i el bel de les ovelles que esbroten lo plantatge
i els alegrois dels cisnes vogant en lo safreig.

[...]