Branca de pomera floridaBranca de pomera florida (Font: Pikist)

Himne

01.05.2021

Com un aucell dels boscos en niu de flors me bresso
d’una gentil pomera dins lo brostatge verd;
són d’un jardí alenades los aires que atravesso
i un roser sens espines me fa de cobricel.

Mon pavelló és esplèndid, tot de florides branques,
clavetejat d’anèmones i lliris de pastor;
damunt se me n’esfullen, com papallones blanques
que venen a ruixades a florejar mon front.

Perfums, brogits i càntics me baixen de la serra,
me pugen misteriosos murmuris del riu Ter;
en cants i dolça música sento adormir la terra,
i en música més dolça veig desvetllar lo cel.

Sento el remor de l’ala que sobre meu s’espolsa,
de perles de rosada brufant-me i de brillants,
sospirs de flors i passes de fades en la molsa,
tritlleigs que de l’església se vessen en lo camp;

la cançó dels aires jugant amb lo fullatge,
i el riure de les ones fent rodolar el palet,
i el bel de les ovelles que esbroten lo plantatge
i els alegrois dels cisnes vogant en lo safreig.

[...]

Verdaguer, Jacint. Fragment de 'Himne [III. Cant de primavera] dins 'Primavera'. A cura de M. Àngels Verdaguer, Ricard Torrents i Ramon Pinyol. Folgueroles: Verdaguer Edicions, 2021 [En premsa] Pàg. 143. FOTO: Pomera florida a inicis de primavera.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ