Jesús infant als infants del Rosselló

01.02.2014

Amb motiu de la inauguració de sa capella en Sant Josep de Perpinyà

— Per veure-us he vingut de Palestina,
oh infants del Rosselló;
veniu a oir la celestial doctrina
de qui el mestre ha sigut de Salomó.

Vosaltres sou mes flors, les més hermoses
que tinc en mon verger,
mos lliris odorífers i mes roses,
jo, el vostre jardiner.

Angelicals deixebles de ma escola,
veniu a oir al Mestre de l'amor;
cada lliçó que de mos llavis vola
gravau-la en vostre cor.

Per parlar a l'amor i a la ignocència
mon Etern Pare m'ha enviat aquí;
viviu en ma presència
com jo en la seva obedient visquí.

Amau-vos uns als altres sense mida
com jo vos he estimat;
l'amor dels uns és per los altres vida;
allí tot mor on mor la caritat.

Del Rosselló vull fer ma Galilea,
de Perpinyà vull fer mon Natzaret,
si us feu, oh nins, apòstols de ma idea
al món ingrat parlant del Jesuset.

Mostrau als homes de mon pit la flama,
dient-los que els pecats me fan patir,
dient-los que mon cor encara us ama
fins a tornar morir.

Jo só de vostres mals la medecina,
de totes vostres penes lo consol;
vos porto un ram de flors per cada espina
i per cada tristesa un raig de sol.

Petits i grans, seguiu lo meu exemple,
en la fosca del món jo só l'estel;
a qui em segueix de casa cap al temple
jo el guiaré del temple cap al cel.

Gais infantons, quan alguna hora us veia,
llançava enamorat un dolç sospir,
i, obrint los braços, als deixebles deia:
«Deixeu-los-hi venir.»

Pares amats, a vostres fills hermosos
com a llavors deixau-me'ls abraçar,
i al ser entre mos braços amorosos,
deixau-los-hi quedar.

27 de novembre de 1898

 

Verdaguer, Jacint
«Jesús Infant»  dins Poesia Dispersa. TO IV. Barcelona, 2006. Proa. p. 226-227

Comentari

Com és sabut, un dels camins de difusió de l'obra verdagueriana a França fou el dels cercles intel·lectuals catòlics. A la Catalunya del Nord, d'aquests ambients, cal destacar especialment uns noms, tots ells traductors: Tolrà de Bordas, Agustí Vassal, Joan Baptista Blazy i, en especial, Justí Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà, 1901), pare de la Renaixença nord-catalana, amic de Verdaguer i un dels seus suports més decidits durant l'època de la crisi personal del poeta.

Així per exemple, en terres nord-catalanes, a més de la placa a la façana de la casa de Perpinyà on vivia Justí Pepratx i on s'allotjava Verdaguer durant les seves estades perpinyanenques, també queda com a record del poeta la imatge de l'«Infant Jesús de Praga» que es troba a la capella de Santa Teresa d'àvila a l'església de Saint Joseph de la Gare [Sant Josep de l'Estació] de Perpinyà. 

El desembre de 1883, per primera vegada, es donà notícia a la Semaine Religieuse du Diocèse de Perpignan del projecte de construcció de l'església de Sant Joseph de Gare i durant anys es recaptaren fons amb una subscripció oberta als feligresos fins que, ja el 1893, els treballs de construcció començaren a prendre forma. És en el marc d'aquest projecte on es gestà la idea de Justí Pepratx d'utilitzar els beneficis obtinguts amb la venta de la seva traducció francesa de la trilogia verdagueriana Jesús Infant per poder pagar una imatge per a la nova església. 

Verdaguer es desplaçà a Perpinyà amb motiu de la inauguració de la capella i la benedicció de la imatge de Jesús Infant el 27 de novembre de 1898 i composà, ad hoc, el poema «Jesús infant. Als infants del Rosselló». En dóna fe l'article que el mateix poeta va escriure per a l'ocasió a El Sarrianés [Núm. 208 (1898), p. 1-2], titulat «La capella de Jesús Infant», en el qual Verdaguer relata com Pepratx aconseguí fons i ofereix una descripció detallada de la capella. Segons el mateix article, sembla que, durant la inauguració, Francesc Font, l'aleshores rector de la parròquia, llegí el poema en francès i que Verdaguer ho féu en català.

En definitiva, no era la primera vegada que els fons recaptats amb la venda d'una obra de Verdaguer servien per a finalitats socials. Només cal recordar el cas de Caritat (1885). 
 

Núria Camps
Membre de la Societat Verdaguer i professora a la Universitat de Vic.

Text a partir de CAMPS, Núria «Jacint Verdaguer i Sant Josep de la Gare de Perpinyà: Novament “Als catalans del Rosselló”». Anuari Verdaguer. Revista d'estudis literaris del segle XIX, núm. 19 (2012), p. 135-154.

http://Veure estudi publicat a l'Anuari Verdaguer 19 -2011

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ