Ermita de La DamuntFJV (David Fajula)

La formiga

01.11.2019

Una hermosa plana 
tinguí per bressol, 
com la vigatana 
no en veu altra el sol. 
Jo fui la formiga 
de son pla i garriga, 
del mas oreneta, 
del camp rossinyol.

Per les torrenteres 
que alegre tresquí 
del camp a les eres, 
de l'hort al jardí, 
me nasqueren ales 
com a les cigales 
i a aquell pla d'Ausona 
l'adéu jo doní.

Vegí hermoses terres, 
més d'una ciutat,
m'enfilí a les serres
de l'alt Montserrat. 
Baixí a Barcelona, 
la perla amb què l'ona 
enriquí fa segles 
l'antic Principat.

Dintre horts que floriren 
per encantament, 
palaus se m'obriren 
plens d'or i d'argent. 
En mala diada 
ne fiu ma posada, 
puix ma vida i somnis 
fugiren corrent.

Mes grandeses foren 
floretes d'empriu 
que neixen i moren, 
bombolles de riu. 
Fou aquella glòria 
vana i transitòria, 
com pel lapidaire 
rosada d'estiu.

Tot era falsia 
dintre aquell palau, 
los mots que hi sentia 
d'afecte i de pau. 
Los ramells de roses 
foren de gatoses; 
los llaços de murta 
cadenes d'esclau.

Dintre aquelles sales, 
enemic cruel, 
les frissoses ales 
me llevà d'arrel. 
Si no hagués deixada 
la gàbia daurada, 
mai més vos veuria, 
ma terra i mon cel.

Jo deixí en mala hora 
lo teu pagesiu,
oh poble que enyora 
mon coret soliu: 
de ma terra amiga, 
jo fóra formiga. 
Malhagen les ales 
que m'han tret del niu!


 

Jacint Verdaguer. «La formiga» dins Poesia dispersa. TO II, Proa, 2002. Pàg. 295
FOTO: FJV (David Fajula). Ermita de La Damunt. Lloc verdaguerià de referència dins la 'Ruta Verdaguer a Folgueroles'. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ