Les tres volades

01.08.2014

Entre la vinya i el fenollar
amor me pres, fe'm Déus amar

RAMON LLULL

Lo matí de ma infantesa,
quin matí fou tan hermós!,
lo cor vessava de càntics,
lo camp vessava d'olors.
Jo em sentí unes ales nàixer
i volí de flor en flor,
a quiscuna que em somreia
li dictava una cançó:
si cançons no li plavien,
li donava un bes o dos.

No veia de vostra tenda,
gran Déu, les estrelles d'or.
Les vegí per entre els arbres,
i adéu floretes del bosc;
per la bresca de mos càntics
ja no teniu prou dolçor.
Prou veia aprés les estrelles,
mes no us veia encara a Vós,
del cel bellesa increada,
robadora de l'amor.
Ara que us veig i us abraço,
adéu, estrelles i tot;
per aimar a qui tant aimo
ja no tinc prou gran lo cor.

Verdaguer, Jacint
«Les Tres  Volades»  dins Idil·lis i Cants Místics. TO III. Barcelona, 2005. Proa. p. 48

Comentari

Pere Tió, membre de la Societat Verdaguer
Fragment del text llegit a l'Acte Poètic de la Font del Desmai l'1 de juny de 2014

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ