MaleïdaFoto A. Bernat Gasull

Maleïda

01.12.2015

[...]
   Són masses de granit immenses, tallades de tort i de través, i llençades sense ordre ni concert, l'una sobre altra, com una pedregada de titans.
   Quin picapedrer ve amb barrinades a rompre eixos penyals? Quin estellador puja, en les tardes d'hivern, a estellar en eixa cima? L'estellador no és lluny: és lo llamp que sovint descarrega, és lo glaç que congela aquelles cimes , les estella, les tritura i les posa, pacientment, un tros avall; les apila, les estimba, donant feixuga càrrega als torrents de l'hivern, una joguina als torbs i un gra d'arena a les llaus espantoses, que en los dies de primavera baixen a portar la desolació a les planes veïnes, segant los avetars i les pinedes, com los segadors de la muntanya que baixen a segar en lo pla.


 

Fragment de la llibreta d'excursions de Jacint Verdaguer del 1882, manuscrit 1467, conservat a la Biblioteca de Catalunya.
Reproduït per Gasull i Roig, Bernat. «Maleïda. L'aventura de Jacint Verdaguer a l'Aneto». Folgueroles: Verdaguer Edicions, 2015, p. 221-222

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ