Prímula

01.03.2009

Li diuen flor del cucut
a la gentil primavera,
perquè aixís que el sent cantar
en son coixí se desvetlla.
Estira els dèbils bracets
de ses fulles verdes,
per fer enllà lo llençol
de la geladora gebre.
Obre sos ulls blavejants, 
son capcironet aixeca,
com pastoreta gentil
que ha fet un son sobre l'herba.
Mira al seu entorn,
a ses companyes desperta,
que s'alcen ací i allà
constel·lant tota la terra.
Tremola encara de fred,
mes tota s'alegra
al sentir com al cucut
li ha respost l'oreneta,
entonant un càntic nou
amb una tonada vella:
- Lo bon temps és arribat,
beneïda primavera.
 

Verdaguer, Jacint
Prímula dins «Brins d'espígol» Un jardí verdaguerià a Folgueroles. Sèrie La Damunnt. Amics de Verdaguer, Casa Museu Verdaguer 1990 p. 35

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ