montseny

Sentint un rossinyol

01.09.2020

Poesia dedicada al Gaiter del Llobregat

[...]

Rossinyol, canta i refila,
de ta veu amb lo fil d'or
notes i notes enfila
d'alegria o de tristor;

melodies que rossolen
i aleteigs de serafí, 
perles fines que rodolen
o cauen en rajolí;

murmuri dolç de fullatges,
besoteigs d'aigües i flors,
misteriosos llenguatges 
de les ànimes i els cors.

Tu ets l'arpa que li restava
quan per Adam ací al món,
ai!, la ditxa s'estroncava
com les aigües d'una font.

D'aquella Font de la vida
sols tu en guardes la remor
en ta passada esllanguida
que fa plorar de tristor.

Mes, en tos plors d'enyorança
de l'Edèn que se'ns tancà,
jo sento el cant d'esperança
del que Déu nos obrirà.

Trobador de la boscúria,
jo, com tu, só enyoradís;
ta dolcíssima cantúria
me transporta al paradís.

Torrentbò, 10 de juny de 1885

Verdaguer, Jacint. «Sentint un rossinyol» dins Aires del Montseny. A cura de Llorenç Soldevila i Balart. Folgueroles, 2020 Verdaguer Edicions. Pàg. 111

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ