Siti de famFoto A. FJV

Siti per fam

01.10.2015

En mon llarg i espantós naufragi posaren sentinelles al meu entorn, allunyant de mi tota barca d'auxili. Si alguna persona de bon cor m'ha tirada una corda de salvament, tot seguit, amb lo propòsit de trencar-la, s'ha vist rodejada de satèl·lits dels que es diuen mos protectors, que li han dit:

               - Vostè treballa per mossèn Cinto? No s'hi canse, 
              és treball perdut: és pobre perquè vol. 
              Ells li donarien més que vostè. [...]

Aixís volent-me fer bé, me fan més mal que una pedregada en sec, i , abrigats amb la capa de la caritat, la persegueixen al voltant meu  i, amb paraules hipòcrites i de falsa estimació, allunyen de mi l'almoina que se m'allargue. Fent-me rajar l'aigua davant dels ulls, me fan morir de set; parlant-me de rendes i donacions, me fan morir de necessitat i m'escanyen amb un dogal d'or, com mai s'ha imaginat cap escanyapobres.

20 d'agost de 1897

Jacint Verdaguer. «Siti per fam» En defensa pròpia. Vic: Eumo Editorial/Societat Verdaguer, 2012 pàgs. 226-227

Comentari

[...] “Siti per fam”, datat a 20 d'agost de 1897, que forma part de la segona sèrie d'articles En defensa pròpia. En aquella època Barcelona i Catalunya vivien una profunda agitació política i social: n'hi ha prou de recordar que el 1890 s'hi va celebrar per primera vegada la manifestació obrera de l'u de maig, en què es va reivindicar la jornada laboral de vuit hores. O que, durant els anys 1893-1897, Barcelona va ser l'escenari d'una sèrie de sagnants atemptats d'inspiració anarquista, que van fer que adquirís la fama de ciutat de les bombes, la rosa de foc, la capital de l'anarquisme internacional.

En aquest context de conflicte social –i també polític, ideològic i nacional, perquè el socialisme, l'anarcosindicalisme, el republicanisme i el catalanisme començaven a agafar força– Verdaguer també vivia el seu conflicte particular. La primavera de 1893, el poeta va ser víctima d'una decisió presa conjuntament per dos poderosos personatges dels quals depenia: el seu mecenes, Claudi López, marquès de Comillas, i el seu prelat, Josep Morgades, bisbe de Vic. Per sorpresa, es va trobar destituït del càrrec de capellà almoiner de la casa del marquès de Comillas, desterrat de Barcelona i confinat al Santuari de la Gleva. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ