Ales

01.06.2019

                    His ad ethera

Jo alçava la maneta a les estrelles,
quan era xic com un esqueix d'hisop,
atènyer somiava les més belles, 
        les veia tan a prop!

Ara só vell, mes de tan altes roses
encara, encara lo desig me puny,
mirar-me quan les veig tan amoroses,
       mes ai!, les veig tan lluny!

Del cel hermós, per què em mostrau les gales,
   si no em deixau a sos jardins pujar?
Oh mon Déu, oh mon Déu, dau-me unes ales, 
    o preneu-me les ganes de volar.