Caminant

01.09.2019

                                        Melior est mors, quam vita amara.
                                                                ECCL., 30, 27

                                           Incolatius meus prolongatus est.
Mig segle fa que pel món
vaig camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses,
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se'n van
totes se'n duen ruïnes.
De les que em vénen damunt,
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d'una riba a l'altra riba,
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua
i es desperta a l'altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu
no em faces la cara trista,
si tanmateix véns per mi
embarca'm tot de seguida;
lo desterro se'm fa llarg
cuita a dur-me a l'altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m'afadiga.