Cançó de la rosella

01.04.2015

Al sortir de la mà del Criador
-divina,
bé que modesta flor-,
posi'm la barretina.

[...]

De gallaret ma cresta allí rumbejo
i amb ella gallardejo,
tan sols si un dol m'ofusca
la purpurina deixo per la musca.

Modesta flor, n'he vistes de centúries
rodolar des d'aqueixes endreçúries..
De tronos, n'he vist caure,
i d'enemics en la fossana ajaure...
Mes com del cel l'estrella,
l'abril de ma encontrada mai s'allunya,
que per la nova gent com per ella,
la flor de la rosella
sempre serà la flor de Catalunya.