COR DE MONJOS

01.11.2017

Per entre la boirada que s'esqueixa
a Catalunya es va veient més gran,
     pujant de feixa en feixa
per les espatlles d'eix turó gegant.
     L'aurora lo corona
de raigs d'argent amb nívea madeixa
     que d'or se va tornant.
     Lo bes últim li dóna
      l'estrella matutina,
perdent-se entre l'aurífera boirina,
com entre cabells rossos un brillant.
      Oh!, salve, Catalunya,
      la fosca nit s'allunya,
      la nuvolada es fon,
i com àurea corona gegantina,
lo sol se posa en ton puríssim front.