«De ric jo mai n'he sigut...»

«De ric jo mai n’he sigut…»

01.09.2022

De ric jo mai n’he sigut
mes a un ric acompanyava,
al voltant meu a llavors
¿ne voleu més de gentada?
Mes d’ençà que em só empobrit
de mi la turba s’aparta!

La pobresa,eixa virtut
de Jesús tan estimada,
seria avui algun mal
que com la lepra s’encomana?

 

Comentari

Poema en forma d’esborrany, totalment inèdit, del manuscrit 3722 (f.39v, 40r). Parla dels amics que l’han traït, que compara amb els botxins i els tiracordetes (ajudants dels botxins). El mot renoncís equival a ‘renunci’ Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) que vol dir, en el joc de cartes, no servir les d’un coll tot i tenir-ne. La idea que sembra roses i lliris però en cull espines és una imatge recurrent dels llibres Flors del Calvari i Espines i flors.

Tió i Puntí, Pere. Pobresa. Poemes de Jacint Verdaguer. Folgueroles: Verdaguer Edicions, 2022. pàg 103 [a llibreries a partir del 15 de setembre]

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades): en pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ