Discurs dels Jocs Florals de Barcelona

01.07.2014

Referint-se a Jaume I
[...]

De l'amor que tenia a nostra parla benvolguda què més vos ne diré? En català s'enraona amb lo rei de Castella, en català escriu al Kant de Tartària i al soldan de Babilònia; i, traient del seu modest bressol eixa dolça llengua, li lleva, per fer- la literària, los bolquers que li estretejaven, l'enjoia amb les perles dels dialectes del migdia de França, i la parla ell mateix en les corts de Saragossa, estenent-la amb son exemple per Aragó, Múrcia i Oriola, com ho podeu llegir ben clar i català en los documents que d'aquells ditxosos temps hi resten, [...]
Sa florida i vasta heretat, com lo vel del temple, fou esqueixada pel mig, i la Catalunya de part d'allà del Pirineu quedà de França, i la part d'ací quedà d'Espanya, sense  comptar lo que els segles s'emportaren riu avall. Mes lo jou d'or amb què, en l'hora mellor, los braços del gran monarca junyiren les que foren províncies de son immens reialme, no s'ha pas ben romput, puix les uneix encara nostre hermosa llengua. Estrenyem, doncs, aqueix lligam entre elles, aqueix dolcíssim lligam d'amor, que han afluixat tres segles de guerra i de dissort, però que mai ha de trencar-se, com Déu nos  tinga de sa mà. Per arrencar la llengua a un poble, cal abans arrencar-li la vida.

[...]

Comentari

En aquest text es veu clarament el compromís del poeta amb la seva pàtria. És un elogi al passat medieval de Catalunya, especialment durant el regnat de Jaume I, quan la llengua catalana va estendre's i donà lloc al que avui coneixem per Països Catalans.