El pomeró florit

01.07.2026

Branques avall

[IV. El pomeró florit]

Les noies d'alentorn
del sol a la sortida
van a herbejar lo blat,
lo blat de la cormina,
lo bec ple de cançons,
lo cor ple d'alegria.
Veient vermellejar
l'encesa barretina,
com rosa d'un roser
dins la verdor florida,
en vol ajogassat
rotllen la soca ombrívola,
i es posen a voltar
amb gran refiladissa:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.

Dolça era la cançó
mes la tonada trista,
de les que fan plorar
a qui la terra estima;
semblava un dolç sospir
del mes d'abril que expira,
lo Déu vos guard del maig,
de Pasqua la somrisa,
un cant de rossinyols
que de millors n'esquiva,
los cants de serafí
que cel amunt me criden.
Mes lo gentil estol
refila que refila:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.

Del somni al despert
que ma ànima adormia,
sento cruixir lo tronc
que em feia de cadira.
M'agafo al gerd brancam
arreu, arreu se'm vincla,
arreu arreu se romp
en bella trencadissa.
I caic branques avall
rodant des de la cima
de la sardana al mig,
mes ai! com sense vida,
quan més susu que mai
la refilada espigna:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.

Comentari

Imatge extreta de l'espectacle Los que estau amb lo front núvol, los que teniu lo cort trist, que es va estrenar a L'Atlàntida de Vic amb motiu de la Festa Verdaguer de 2025.

Espectacle de nova creació amb música a partir de l’obra de Jacint Verdaguer. Sota la direcció escènica de Roger Vila i direcció musical de Jordi Domènech, pren la forma d’un homenatge fallit al poeta de Folgueroles, amb els actors Pau Vinyals, Aina Sánchez, Ferran Frauca, i el quartet de corda Leos Quartet a escena. A mig camí entre el teatre de text i el teatre musical, els autors d'aquesta obra escènica reinterpreten la figura de Verdaguer, i es va més enllà del poeta nacional i del mossèn folkloritzat, on hi ha també un Verdaguer íntim que poetitza les contradiccions de l'existència humana i denuncia les misèries del dia a dia.