Espines

Espines

01.08.2017

Ella està besant
l'amorós Infant,
i ses galtes mira
que els llavis de Judes
també besaran,
i plora i sospira.

Les flors que somriuen
una a l'altra diuen:
-Per què plora tant?-

Ella està bressant
l'amorós Infant;
tot bressant-lo mira
aquells peus i braços
que en creu clavaran,
i plora i sospira.

L'aucellet que canta,
oint sa complanta
respon gemegant.

Ella va alletant
l'amorós Infant;
alletant-lo  mira
aquells dolços llavis
que amb fel rosaran,
i plora i sospira.

L'ànima que l'ama
-Pobra Verge!- exclama-,
quin dolor tan  gran!-

Se va endormiscant
l'amorós Infant;
difunt Ella mira
lo Fill que cadavre
sos braços rebran,
i plora i sospira.

Un àngel venia
per dar-li alegria;
se'n torna plorant.

Verdaguer, Jacint. «Espines» dins Jesús Infant, TO II. Barcelona 2003. Proa. p 614-615.
NOTA: 'Quan Pasolini estudià romàniques a Bolonya descobrí la llengua i la literatura catalana, i especialment el colpí J. Verdaguer i el seu poema "Espines"...' Enric Casassas, «Pasolini: apunt sobre la parla», L'Avenç, 2001
Vegeu també, «"Espines" de Verdaguer i Edipo Re de Pasolini», d'Albert Berrio, núm. 107 de la revista Reduccions , 2016. L'autor mostra la influència del poema «Espines» en la cèlebre pel·lícula del cineasta italià.
«Espines» ha estat musicat per Víctor Obiols / Bocanegra, a Sacrilegis (llibre + CD), 2017

Update cookies preferences