La ametlla s’ha posat amarga

01.03.2020

La ametlla* s'ha posat amarga de la part més delicada, s'ha de començar a posar dolça d'allà on s'ha posat amarganta.

Estigau segurs que la caritat mai se torna contra el que la practica, si vosaltres la practicau aconseguireu almoina per qui la trepitja.

Si el metge se gira d'esquena al malalt no sabrà a quants graus puja la febre. 

Quadern quart
1 de març de 1891

*Nota d'Enric Casasses: [Al manuscrit original de J. Verdaguer] Hi ha ‘la humanitat' afegit amb llapis a la interlínia damunt de ‘la ametlla', per explicar què pot ser això de l'ametlla.

Comentari

“Entre el 1890 i la setmana santa de 1893 el poeta català mossèn Cinto Verdaguer assisteix assíduament al 4art 2ona del número 7 del carrer dels Mirallers, a Barcelona i participa en sessions d'exorcismes. Verdaguer, després d'aquestes sessions apunta en un quadern les coses que vol recordar, o que vol tenir apuntades. Però rarament hi apunta el que hi passa, sobretot anota el que s'hi diu. El resultat és un llibre amb un 1% de descripcions d'accions. La resta són diàleg, o monòleg entretallat, i algun comentari de Verdaguer sobre el que s'ha dit, el que li diu el maligne.” Enric Casasses

"Dimonis és un llibre de fragments a mig embastar, una síntesi d'escriptura taquigràfica amb literatura devocional, un joc d'atrevides dissonàncies entre el sublim i el sabatot, entre la glòria i la regadora, una barreja d'aforística edificant amb introspeccions radicals, de realisme naturalista i literatura fantàstica. La càrrega contra el poder, en especial l'eclesiàstic, és dura, irrebatible, despietada."  Verdaguer Edicions, 2014

Dimonis, de Cabosanroque, s'estrena al Festival Temporada Alta de Girona el novembre 2019, un projecte creatiu basat en el llibre homònim d'Enric Casassas. Una proposta artística que té com a punt de partida el ‘fet sonor' i la interdisciplinarietat i on Laia Torrents i Roger Aixut aporten ‘una mirada pròpia, única i desacomplexada dels manuscrits sobre dimonis [terme utilitzat per primera vegada per Enric Casassas] de Jacint Verdaguer'. Cabosanroque s'interessa per les implicacions estètiques de la possessió del dimoni i el paral·lelisme amb els paràsits que modifiquen la conducta dels seus hostes. El públic es pot passejar lliurement i modificar la dramatúrgia sonora. En el projecte hi han participat Niño de Elche, Rocío Molina i Enric Casasses. Alguns dels enregistraments s'han portat a terme a la Casa Museu Verdaguer.