La Festa Major

01.09.2010

[...]

Totes ballaven menys la del mas d'Heures, que semblava esperar-me. Un hereu de bona casa li feia l'aleta, i semblava que li demanava per llançar-se al remolí; però ella, com si no se n'adonés , es girava a mi, i amb una rialla m'obria el llibre blanc del seu cor, en el qual jo podia escriure. Jo, tornant-li la rialla, m'hi apropava; però m'adono del fadrí de qui el pare era camper i que podia enfonsar-nos , puix depeníem d' ell. Reculo de sobte, com la mà del vailet que, prop de la rosa que abasta, troba una espina punyent.

[...]