La Polar

01.10.2025

Fundabo te in sapphiris.
                    Is., 54, 11

Lo Criador del món, en lo principi,
volgué aixecar un tabernacle ric
de cap a cap per veure son imperi
en l'estesa regió de l'infinit.
Amb carreus de topazi i d'esmeralda
fonamentà l'alcàsser de safir,
més ample que la terra i la mar fonda,
més ferm que les muntanyes de granit.
Nostre Montseny no fóra bo per sòcol,
ni el Pirineu altívol per pedrís;
si el vell Mont Blanc pujàs a l'Himalaia
per un de sos graons fóra petit.
Lo sol que deixa el pensament enrere
llançant-se per l'espai eixampladís,
si vol veure un cantó de l’edifici
ha de fer tot un dia de camí.
Lo coronà de cúpula espaiosa,
tiara florida que es posà la nit,
de llustrosos crepúsculs circuïda,
perlejada d’estrelles a raïms.

De l'ample frontispici de l'alcàsser
volgué posar un gran rellotge al mig;
fixà al centre de l'òrbita una estrella
que volten les del carro de David,
aqueixa broca immensa de l'horari 
que, com si fos del Criador lo dit,
a l'univers li va comptant les hores
que li falten encara per morir.