La primavera

01.03.2026

           Los núvols se’n van,
           lo cel s’asserena,
la neu s’aprima en lo cim
i en lo vessant la congesta.
Les muntanyes i turons
lo vestit d’hivern se lleven,
posant-se’l de setí verd
           tot gemat de perles.

           Sentint en lo mas
           cantar l’oreneta,
en son coixí de verdor
la prímula se desvetlla.
           Estira els bracets
           de ses fulles verdes,
           sols per fer enllà
           lo llençol de gebre.
           Obre sos blaus ulls,
           son capciró aixeca,
com la pastora gentil
que ha fet un son sobre l’herba.
           Mira al seu voltant,
a ses companyes desperta,
           que s’alcen ací i allà
constel·lant tota la terra
           d’unes estrelles
que el cel no en té de més belles.