L'Aplec

01.02.2024

Encaixen los fadrins amb les donzelles,
les parelles galants amb les parelles,
flors que l’amor enfila per fer-se’n un collar;
quan la viventa roda és acabada,
suau, majestuosa, acompassada,
a l’aire de la música comença de rodar.

Al centre de la roda harmoniosa
de les nines somriu la més hermosa,
coronat de violes de bosc son front serè.
Gentil prou la coneix, puix se somriuen,
com dues flors que al mateix arbre viuen
de la mateixa saba d’amor que les sosté.