Les orenetes

01.10.2016

                                Rapiemur cum Christo in aera
                                             Sant Pau

                  I

Quan les fulles dels arbres
          se van marcint
si no rodolen seques
          per los camins;
quan ja la rosa blanca                        
          falta al jardí
de neu per aparèixer
          en algun cim;
quan arriba l'octubre,
          deixant llurs nius                  
totes les orenetes
          a mils a mils
sobre un arbre s'apleguen
         en gros meeting.
Al ser allí aplegades                          
         llancen un crit:
“N'és arribada l'hora,
         nos cal partir
vers lo sol que s'allunya
        d'aquest país.                        
Rient allà ens esperen
        lo maig i abril.
Qui hi vol venir amb nosaltres?
        Qui hi vol venir?”

              II

Cristians, orenetes                             
       de Jesucrist,
criades per la Glòria
       que no té fi,
no sabeu que en la terra
       som pelegrins?                       
No us va gelant les ales
       l'hivern humit?
Lo sol que ha d'escalfar-nos
      és lluny d'ací,