Lo Calze i l'Arpa

01.02.2022

 

[...]

Que sia tan feliç 
als hòmens no els agrada;
m’han pres lo calze d’or
a on ma set s’apaga,
la set d’amor diví
que abrusa la meva ànima.
M’han pres lo calze d’or
i em volen pendre l’arpa,
ressò de les del cel
que cada nit me parla;
amor de mos quinze anys,
de ma vellor companya,
l’esposa del cor meu,
de l’esperit germana.

Quedeu’s-e el calze d’or,
però deixeu-me l’arpa; 
deixeu-me-la tocar
postrat als peus de l’ara,
mentres begau lo Vi
de la sarment sagrada,
voltats de llum i encens
dels àngels en la taula.

                                 12 octubre 1895

 

Verdaguer, Jacint. Fragment del poema «Lo Calze i l'Arpa » dins Flors del Calvari de M. Àngels Verdaguer Pajerols. Verdaguer Edicions, 2015. Pag. 256-257