Lo dolmen de Sant Jordi (Tradició)

01.04.2018

             I

La vall hermosa de Vic,
planera n'és  i rodona,
planera com un diner,
rodona com una mola,
sobretot per qui la veu
des del cim de Puigseslloses,
que d'eixa plana és lo cor,
lo botó d'aqueixa roda.
Les Lloses que li han dat nom
semblen, talment, de ciclòpiques,
los palets amb què Rotland
jugava a l'estre alguna hora.
Més no les pujà Rotland,
ni tampoc lo Gira-roques,
ni el gegantàs del Farell,
sinó una santa pastora,
la pastoreta del Puig
d'aqueixos marges viola.

            II

D'una a una les dugué
des dels munts de Folgueroles,
la rocassa sobre el cap
com si fos una corona,
una corona de flors
de gessamí i de lliroia,
lo fus ballant en sos dits
i al seu costat la filosa.
Al ser al cim del turó
d'un cap en terra les colga,
del gentil sant Jordi als peus
fent una pleta de roques.
Sos anyells tanca allà dins,
quan vol resar una estona
de Catalunya al patró,
qui, encastellat en sa torre,
defensa als pobres veïns
com sa pollada una lloca.

             III

Entre eix dolmen i eix altar,
amb què ma terra es corona,
lo dia dels Sant Roser
amb sa cadena de roses
comptarà vint-i-cinc anys
que allà cantí missa nova.
Per què a la plana baixí
després de dir Sursum corda
amb Jesucrist a les mans,
l'amor que mon pit enyora ?
Per què a eix món de fang torní
després d'estar en la Glòria?

              Dia de Sant Jordi, 1 juny 1896