Lo farell

01.11.2014

Gegant era mon pare, mon avi també n'era, 
lluitaren amb los celtes, romans i sarraïns, 
lluitaven i els batien sovint com blat en l'era, 
sortint a batre'ls fora quan no els trobaven dins. 
Sos braços tres realmes als moros arrancaren; 
quan ja enemics no veren en terra, s'embarcaren, 
i Còrsega i Atenes i Nàpols encastaren 
a la corona pàtria, com tres joiells divins. 

Rebrolls de la nissaga d'Otger, sa enorme maça 
seguiren, del Pirene veient-lo davallar; 
als moros pledejaren la terra passa a passa, 
i en cada vall plantaven un poble i un altar. 
Quan foren cristianes aqueixes valls i serres, 
a Llúria i Joan d'àustria seguiren en ses guerres, 
dictaren los Usatges per governar ses terres, 
per governar les aigües, lo Consolat de mar. 

Gegant com los meus avis, jo guerregí amb mon pare, 
mes ja és la pau ma esposa; ma guerra és lo treball, 
com fill d'Adam, la testa doblí a la terra mare, 
deixant l'arma lleugera per lo feixuc magall; [...]
 

Comentari

Llegiu el comentari que publica Ricard Torrents en el llibre Pàtries que s'acaba de publicar. Cada poema té un davantal que interpreta el text de Verdaguer en clau de present. En referència a Lo farell diu: «Escrit l'any 1885 en moments de tensió entre la Castella-Espanya immòbil i la Catalunya dinàmica». El poeta fou un dels comissionats catalans que el 10 de març d'aquell any es traslladaren a Madrid per fer lliurament al rei Alfons XII del document Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, conegut com el Memorial de Greuges, una de les primeres declaracions unitàries de les forces polítiques, econòmiques i socials del país. El document denunciava les accions centralistes del govern d'Espanya destinades a eliminar el dret civil específic de Catalunya, asfixiar la llengua catalana i frenar l'activitat industrial del país. El poeta se serveix de la figura del gegant llegendari Farell per a fer-lo protagonista representatiu de la història heroica de la Catalunya de la Revolució Industrial i acusar Espanya d'impedir-ne la llibertat i l'expansió dels temps moderns.