Lo Pirineu

01.05.2026

D’or verge és feta la real carrossa,
d’argent, perles i vori ramejada;
set genis en set anys l’han fabricada
dins un palau de fades d’Orient;
al florejar les pirenaiques cimes
sa roda de set raigs vola lleugera,
en l’herba i neu sense deixar rodera,
com lo carro del sol pel firmament.

Des del palau alabastrí davallen
del Pla Guillem a les Collades Verdes
i de Rojà les àrides esquerdes,
que el granat enriqueix, fugen volant.
Deixen, anella del Pirene altívol,
l’aturonada Costabona enrere,
que solda el Canigó a la cordillera
com a cadena aurífica un brillant.

Com jardinera, la vall d’Eina els mostra,
al veure’ls serrejar per la muntanya,
la faldada de flors que a la Cerdanya
aboca al nàixer cada jorn d’abril;
i, amb mots d’amor distretes ses orelles,
indignes són d’oir vostra cantúria,
oh serafins!, que en aquella hora, en Núria,
bastíeu per la Verge un camaril.