Lo Ram del segador

01.07.2009

[...]
Los segadors són fora! 
La pubilla del mas, 
sola enstant-se a la cambra, 
flaira que flaire el ram: 
cada volta que el flaira, 
llança d'amor un ai!, 
a cada ai! dues llàgrimes 
li baixen cara avall. 
De baix estant, sa mare 
l'ha sentida plorar. 
-De què sospires, filla, 
de què sospires tant? 
-Dels segadors la colla, 
mare, quan tornarà? 
-Per Sant Joan , ma filla, 
que és lo temps de segar.
- Trigarem gaire a ser-hi, 
mare, per Sant Joan? 
-Un anym ka neva filla,
o per aquí li va.
-Un any?... Ai! mare meva, 
no hi arribaré pas. 
-Per què, la meva filla, 
qui te n'aturarà? - 
Mare, les amoretes 
que em mataran abans, 
-Abans no et maten, tria 
d'entre els galants del pla, 
que, per cada un que en vulgues, 
un cent ne trobaràs. 
Vols béns? Dos rics pagesos 
te voltegen temps ha: 
l'un té en sos camps. que llauren, 
trenta parells de braus; 
l'altre té , que pasturen 
tots dintre sa heretat, 
cent vint-i-cinc vedelles, 
tres-cents anyenlls de l'any. 
-De diner i vianda, 
mare, ja n'hi ha al mas. 
-Gentils? Doncs a la vila 
bé n'hi han i n'hi han, 
i tots paren llaçades 
per a fer-t'hi enjoncar. - 
Si voleu que us ho diga, 
no m'he n'agrada cap 
dels de la vila, 
fora lo que em donà aquell ram. 
-Amb lo segaire filla, 
no t'hi casaràs pas.
-Doncs als fossar del poble, 
sota el xifrer més alt, 
cavau-me una fosseta 
de quatre pams de llarg, 
aquest ramell de roses 
esflorau-hi si us plau, 
que aqueix vespre , la mare, 
a fer-hi nit me'n vaig, 
que me'n vaig a dormir-m'hi 
per a no despertar. 
- No et moris, filla, encara, 
ma perdiu de quinze anys, 
ma cadernera aimada, 
mon anyellet manyac! 
Eh!... mossos de la casa, 
mos llogats, feu's(e) ençà, 
ensellau l'euga roja 
i més rabents que el llamp 
anau amb lo segaire 
que a ma filla encisà, 
dieu-li que s'afanye 
si amb ella es vol casar, 
que si a cas no s'afanya 
morta la trobarà, 
puix de mal d'amoretes 
n'està el seu cor malalt.