Mon Colomar

01.12.2018

[...]

Ta casa de la meva era veïna,
mes era blanca, hermosa i gegantina;
jo l'anava sovint a voltejar.
Me plavia mirar-te sobre d'ella,
          amb una faixa vella
banderejant al cim del colomar.

Pel colomar jo un trono dat hauria,
unn trono d'or cobert de pedreria,
amb sos coixins, cortina i cobrecel;
per veure'm allí dalt sols una estona,
          duent una corona
de blancs coloms en la blavor del cel.

[...]