«No tinc pare ni mare…»

01.08.2022

No tinc pare ni mare,
no tinc germans ni amics.
Aquells que més aimava
són los que m’han traït.
L’un ha aixecat la forca,
l’altre ha dat lo renoncís.
Si mon tiracordetes
és l’un, l’altre botxí.
Sembrí roses i lliris
i espines he collit.
Los horts que me les donen
amb sang del cor reguí
i claus de Jesucrist,
amb què a la creu me claven
los meus afavorits.

Ma vida és una càrrega
per ells, mes ai per mi.

Aucells que anau per l’aire,
a qui em va perseguint
dieu-li d’una volta
¿on haig d’anar a morir?

 

Comentari

Poema en forma d’esborrany, totalment inèdit, del manuscrit 3722 (f.39v, 40r). Parla dels amics que l’han traït, que compara amb els botxins i els tiracordetes (ajudants dels botxins). El mot renoncís equival a ‘renunci’ Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) que vol dir, en el joc de cartes, no servir les d’un coll tot i tenir-ne. La idea que sembra roses i lliris però en cull espines és una imatge recurrent dels llibres Flors del Calvari i Espines i flors.