Pèsol (Pèsol d'olor)
23.10.2015
I
Lo més bonic dels pèsols
és lo d'olor;
i són la seva joia
ses blanques flors,
ses blanques flors que semblen
un papalló,
un papalló que es posa
damunt d'un brot.
II
Si és ben humil, lo pèsol
cerca un arbró
que l'ajudi a enfilar-se
de forc en forc,
ses branques oferint-li
per escalons.
Si confia amb ses forces
en sa il·lusió,
a l'aixecar-se altívol
son coll se torç
i cau sobre la Terra
llarg com un mort.
Jacint Verdaguer "Pèsol" dins Brins d'espígol