Prop d'eixa llar

01.04.2021

—Prop d’eixa llar sempre com ara encesa
gronxà mon bres d’amor,
al so de les cançons de la vellura
que amb veu melodiosa,
tot fent rajar lo fil de la filosa,
solia refilar, ma aimada mare.

De sa falda amorosa
baixí més tard als regadius del pare.
D’allí a la Font de l’Heura
a on pel maig lo rossinyol s’abeura
en canvi d’aigua dolça
donant-li refilades
des de son niu de molsa.
Aquell fil d’aigua a vora el Ter me guia
vers on tenen llur bany les encantades.

Pugí a la muntanyola
on amb lo roure el pinetell se cria;
mes dels arbres d’aqueixa rodalia
me semblà el més gentil la Pomerola.